El passat divendres 23 d’agost ens reuniren a la nostra seu per premiar-nos amb un bon soparet de germanor i reconèixer a membres del nostre Club que pels seus mèrits han sigut triats per ser guardonats com a Cloter d’Or.
El nostre Amic Guillem Rios, va oficiar de mestre de cerimònies amb un discurs del que de deixem ací una còpia…
Bona nit a tots,
Benvinguts a la setena edició de l’entrega dels guardons Cloter d’Or; una cita que, que com tots bé sabeu, té per objecte reconéixer l’esforç i la trajectòria d’aquells membres d’Amics del Clot que pels seus mèrits s’han convertit en verdaders referents per a tots aquells que compartim esta bonica afició de córrer.
Des de l’any 2013, quan varem començar a concedir estos guardons, hem homenatjat els nostres dos primers presidents: Xavier Ros i Damián Oliver. En la segona edició van rebre este mateix guardó dos persones molt destacades en la història del club, com José Alberto Romero i María Luisa Almela. El tercer any vam voler reconéixer la tasca de Manolo Vidal, un dels fundadors del club, i també al gran Ramón Peris. En 2016 van rebre el Cloter d’Or dos dels nostres atletes més experimentats: Rafa Usó i Ramón Castillo. L’any 2017 José Luis Romero i el nostre tercer president, Vicent Domenech. I l’any passat varem guardonar al primer secretari d’Amics del Clot, Rafa Llopis, a Minerva Carceller i a David Monfort.
Si haguérem de resumir en una frase al primer homenatjat d’esta nit diríem que: s’engul la vida a glops. S’apunta a tot. No para. Corre, fa senderisme, muntanya, va a la piscina… i tot sense parar de cuidar-se, perquè junt al seu inseparable amic, José Luis Romero, és dels que dediquen molt de temps a estirar, a practicar exercicis creuats, pilates… Des de que es va prejubilar, fa quatre anys, hi ha dies que inclús fa dos sessions d’entrenament en diverses modalitats. Tot això encaminat a tindre el cos en la millor condició possible, no només per a córrer, sinó per a disfrutar de la vida, que és de lo que es tracta, i poder així remunerar-se amb uns bons esmorzars, només a l’abast dels que se’l guanyen. I lo millor és que, als 62 anys, veient els seus antecedents familiars —doncs sa mare va faltar, lamentablement, fa uns mesos, als 100 anys—, encara li queden per davant 25 anys de córrer. A este pas hauran d’inventar la categoria Súper Extra Màster, perquè si ja és freqüent vore-lo en el pódium en categoria Màster, a mesura que complix anys la cosa va millorant.
A pesar que té nom de cavaller templer, d’aquells que van conquerir Borriana amb Jaume I en 1233, el malnom familiar, que a vegades porta en el dorsal, és “Pimpollo”. I és que, de veritat, és un “Pimpollo” de 62 anys.
Es va iniciar al món de l’esport en el trinquet, afició que encara practica i que li va transmetre son pare, qui ja jugava amb el malnom de “Pimpollo”. També pertany al club de senderisme de l’Alcora, on treballava. En lo de córrer el va introduir José Luis Romero. Els dos coincidien en la piscina, per a nadar i fer exercicis en la sala de fitness, com fan ara, i va ser ell qui el va animar a eixir a córrer per l’exterior i finalment a apuntar-se a Amics del Clot, amb la camiseta de la qual ha corregut en centenars de carreres, maratons nacionals i internacionals, participant també en circuits com els organitzats per la Diputació, en els què ha obtingut resultats més que destacats.
Fa pocs anys va haver de passar per una situació dura i delicada: un càncer de pròstata, que va afrontar amb coratge i fortalesa. Això el va obligar a parar just el temps necessari per a passar pel taller (inclosa alguna recaiguda) però de seguida va reprendre les seues activitats esportives, amb més ganes si cap, fins al dia de hui. D’ací unes hores correrà en la Serra d’Irta, i quan acabe, no hi ha dubte, esmorzarà com Déu mana i el dilluns de nou a la piscina, a recuperar: estiraments, abdominals, bany turc, jacuzzi. Fantàstic!
Doncs bé, una prova més de que córrer és sinònim de salut, i per molts anys, si es fan bé les coses, en seny i trellat, és el nostre premiat de hui.
Reclame la presència del nostre bon amic, el cavaller En Pere Bernat i Burdeus, el “Pimpollo” de Borriana, Cloter d’Or 2019, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.
—————————————————-
La següent persona que mereix la nostra atenció és una dona que literalment se’n ha eixit des que va començar en la pràctica del running, fa sis anys. Des de llavors, i sobretot en els últims 3 anys, acumula més de cinquanta trofeus, que es diu prompte.
De xicoteta ja despuntava per les seues qualitats, però va ser fa sis anys quan el seu company, un destacat atleta del nostre club, la va introduir en esta afició, fent bo el vell adagi que diu: “si no pots amb ells, unix-te a ells”.
Hi ha coses que fem els diumenges, que han aconseguit categoria de costum. Dinar paella, vore les carreres de motos, llegir El País Semanal…, i també, perquè no dir-ho, vore fotos d’esta magnífica atleta pujada al podi, a través del Facebook o el grup de WhatsApp del Club.
Perquè el que ella fa no és córrer, sinó competir, i això sols està a l’abast de molt pocs. Enguany ha quedat la tercera en la classificació general del Circuit de la Diputació en la distància de 5.000 metres (una distancia que obliga a un ritme, que a mi només de pensar-ho ja m’ofega). I en estos moments encapçala la classificació del VI Circuit Popular de Carreres Nocturnes que va començar el passat 29 de juny a Moncofa i que finalitzarà a finals de setembre. I sempre amb la camiseta d’Amics del Clot, la qual cosa ens permet traure pit, perquè ens fa aparentar un nivell, que, per a què enganyar-nos, en conjunt, no tenim.
El seu inseparable company d’entrenaments destaca d’ella la tenacitat que posa en tot el que fa, i lo que es cuida en aspectes importants, a l’hora de competir, com per example l’alimentació, a pesar que, des de el seu punt de vista, té una forma molt singular d’afrontar els entrenaments, cosa que a la llarga s’ha comprovat que li dóna excel·lents resultats. Entre semana, bàsicament, el que fa és trotar, i aprofita les carreres a manera de sèries llargues per a trobar eixe punt de forma que li permet competir al més alt nivell. És a dir, no s’excedix en els entrenaments i es reserva per a les carreres, que és on s’esforça i ho dona tot.
Això implica un nivell de competició molt alt, per la qual cosa sol participar en moltes carreres, a una mitjana de tres vegades al mes.
Resulta un honor poder comptar en el club amb gent de tan alt nivell competitiu, que s’esforça cada cap de setmana per deixar el pavelló d’Amics del Clot en lo més alt, i que sempre llueix els nostres colors amb el màxim orgull. És per això que reclamem la presència de Mª Ángeles Lozano Hernández perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del Cloter d’Or 2019.
———————————————————-
La última de nuestras galardonadas va a cumplir la mayoría de edad en el mundo de las carreras. El diez de septiembre de 2001, justo el día antes del atentado de las torres gemelas, decidió dar un cambio radical. Dejó de fumar (era una fumadora empedernida) y se puso a correr, aprovechando que había gente de su entorno familiar que ya lo hacía. Al principio nadie quería correr con ella, porque era demasiado lenta. Ahora ocurre todo lo contrario; nadie quiere acompañarla porque corre demasiado rápido. Así es la vida.
Pese a que nació y vive en Madrid, en el año 2004 ella y su marido compraron un apartamento en el puerto de Burriana y pronto descubrieron el Clot de la Mare de Deu. Un espacio perfecto para poder disfrutar en familia de su afición: el atletismo.
Lo de inscribirse en el Club, tras haber participado en diversas ediciones de la Volta al Clot, era simplemente cuestión de tiempo. En el año 2013 se apuntó, y desde entonces acude a todas las carreras perfectamente equipada con el chándal, la mochila y la camiseta arlequinada de Amics del Clot, en un sinfín de carreras organizadas por toda España, y en especial en la Comunidad de Madrid, donde reside. Solo hay una excepción: la San Silvestre Vallecana, que obliga a llevar la camiseta diseñada por la propia organización. Incluso podemos destacar que gracias a ella Amics del Clot ha subido al podio de la multitudinaria Carrera de la Mujer de Madrid, porque ganó en la última edición, en la simpática categoría de cuñadas, junto a Merche Nieto, que también es socia de nuestro Club.
Entre sus maratones, cabe destacar que en el año 2007 corrió la maratón de Londres, en el 2008 la de Estocolmo, también lo ha hecho en Madrid, Sevilla…; pero hay una carrera que verdaderamente la motiva, y a la que acude todos los años: la Behobia-San Sebastián.
Recuerdo que en la Behobia del año 2013 salimos muy rápidos, (como no, corría al lado de Rafa Usó) y durante varios quilómetros la tuvimos al lado; porque eso sí, corre que se las pela. Pues bien, en esa carrera ya sabía que tenía un cáncer de mama y que iba a estar un tiempo en el dique seco, como así sucedió durante ocho meses. El 3 de julio del año siguiente terminó el tratamiento de la quimio, y tres semanas después ya estaba corriendo por el Clot con un solo objetivo: correr en noviembre la Behobia del 2014, propósito que alcanzó, gracias al empeño y a la voluntad que la caracterizan, no dejando de participar en ninguna de sus ediciones posteriores. Más tarde, todavía tuvo que pasar por otras operaciones preventivas, que terminaron en enero del año pasado, pero a nuestra amiga no hay nada ni nadie que la achante. Suele entrenar en el Retiro todas las tardes, porque le pilla cerca de casa, y para ella, según reconoce su marido, no hay excusa que valga. Es extremadamente disciplinada y le da igual que llueva, haga frio o un sol de justicia. Si hay que entrenar, hay que entrenar. Y si el plan de entrenamiento dice que tocan series, se va directa a la pista de Orcasitas, sin más.
Al igual que María Ángeles, posee dos vitrinas del IKEA llenas de trofeos. Y cuando regrese a Madrid tendrá dos más, el de la Volta al Clot, que ganó la semana pasada (prueba que ya había ganado en el año 2013) y este que le vamos a entregar.
Para nosotros es un auténtico lujazo tener en nuestro Club a una mujer con mayúsculas: Eva Cuchillo García, a quien pedimos que se acerque para que el presidente Ximo Planelles le haga entrega del merecido garlardón de Clotera d’Or 2019.
Per la nostra part, això és tot. Molta salut per a tots, en este nou curs, i abans d’acabar farem algo que ja varem fer l’any passat. Anem a traslladar-nos fins a l’escalinata de l’entrada per a fer-nos una foto en compañía dels premiats, per lo qual vos demane que vos alceu, i de seguida tornem.
Gràcies per haver vingut i bona nit.