Categoria: ATLETISME

El passat divendres 23 d’agost ens reuniren a la nostra seu per premiar-nos amb un bon soparet de germanor i reconèixer a membres del nostre Club que pels seus mèrits han sigut triats per ser guardonats com a Cloter d’Or.

El nostre Amic Guillem Rios, va oficiar de mestre de cerimònies amb un discurs del que de deixem ací una còpia…

Bona nit a tots,

Benvinguts a la setena edició de l’entrega dels guardons Cloter d’Or; una cita que, que com tots bé sabeu, té per objecte reconéixer l’esforç i la trajectòria d’aquells membres d’Amics del Clot que pels seus mèrits s’han convertit en verdaders referents per a tots aquells que compartim esta bonica afició de córrer.

Des de l’any 2013, quan varem començar a concedir estos guardons, hem homenatjat els nostres dos primers presidents: Xavier Ros i Damián Oliver. En la segona edició van rebre este mateix guardó dos persones molt destacades en la història del club, com José Alberto Romero i María Luisa Almela. El tercer any vam voler reconéixer la tasca de Manolo Vidal, un dels fundadors del club, i també al gran Ramón Peris. En 2016 van rebre el Cloter d’Or dos dels nostres atletes més experimentats: Rafa Usó i Ramón Castillo. L’any 2017 José Luis Romero i el nostre tercer president, Vicent Domenech. I l’any passat varem guardonar al primer secretari d’Amics del Clot, Rafa Llopis, a Minerva Carceller i a David Monfort.

Si haguérem de resumir en una frase al primer homenatjat d’esta nit diríem que: s’engul la vida a glops. S’apunta a tot. No para. Corre, fa senderisme, muntanya, va a la piscina… i tot sense parar de cuidar-se, perquè junt al seu inseparable amic, José Luis Romero, és dels que dediquen molt de temps a estirar, a practicar exercicis creuats, pilates… Des de que es va prejubilar, fa quatre anys, hi ha dies que inclús fa dos sessions d’entrenament en diverses modalitats. Tot això encaminat a tindre el cos en la millor condició possible, no només per a córrer, sinó per a disfrutar de la vida, que és de lo que es tracta, i poder així remunerar-se amb uns bons esmorzars, només a l’abast dels que se’l guanyen. I lo millor és que, als 62 anys, veient els seus antecedents familiars —doncs sa mare va faltar, lamentablement, fa uns mesos, als 100 anys—, encara li queden per davant 25 anys de córrer. A este pas hauran d’inventar la categoria Súper Extra Màster, perquè si ja és freqüent vore-lo en el pódium en categoria Màster, a mesura que complix anys la cosa va millorant.

A pesar que té nom de cavaller templer, d’aquells que van conquerir Borriana amb Jaume I en 1233, el malnom familiar, que a vegades porta en el dorsal, és “Pimpollo”. I és que, de veritat, és un “Pimpollo” de 62 anys.

Es va iniciar al món de l’esport en el trinquet, afició que encara practica i que li va transmetre son pare, qui ja jugava amb el malnom de “Pimpollo”. També pertany al club de senderisme de l’Alcora, on treballava. En lo de córrer el va introduir José Luis Romero. Els dos coincidien en la piscina, per a nadar i fer exercicis en la sala de fitness, com fan ara, i va ser ell qui el va animar a eixir a córrer per l’exterior i finalment a apuntar-se a Amics del Clot, amb la camiseta de la qual ha corregut en centenars de carreres, maratons nacionals i internacionals, participant també en circuits com els organitzats per la Diputació, en els què ha obtingut resultats més que destacats.

Fa pocs anys va haver de passar per una situació dura i delicada: un càncer de pròstata, que va afrontar amb coratge i fortalesa. Això el va obligar a parar just el temps necessari per a passar pel taller (inclosa alguna recaiguda) però de seguida va reprendre les seues activitats esportives, amb més ganes si cap, fins al dia de hui. D’ací unes hores correrà en la Serra d’Irta, i quan acabe, no hi ha dubte, esmorzarà com Déu mana i el dilluns de nou a la piscina, a recuperar: estiraments, abdominals, bany turc, jacuzzi. Fantàstic!

Doncs bé, una prova més de que córrer és sinònim de salut, i per molts anys, si es fan bé les coses, en seny i trellat, és el nostre premiat de hui.

Reclame la presència del nostre bon amic, el cavaller En Pere Bernat i Burdeus, el “Pimpollo” de Borriana, Cloter d’Or 2019, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.

—————————————————-

La següent persona que mereix la nostra atenció és una dona que literalment se’n ha eixit des que va començar en la pràctica del running, fa sis anys. Des de llavors, i sobretot en els últims 3 anys, acumula més de cinquanta trofeus, que es diu prompte.

De xicoteta ja despuntava per les seues qualitats, però va ser fa sis anys quan el seu company, un destacat atleta del nostre club, la va introduir en esta afició, fent bo el vell adagi que diu: “si no pots amb ells, unix-te a ells”.

Hi ha coses que fem els diumenges, que han aconseguit categoria de costum. Dinar paella, vore les carreres de motos, llegir El País Semanal…, i també, perquè no dir-ho, vore fotos d’esta magnífica atleta pujada al podi, a través del Facebook o el grup de WhatsApp del Club.

Perquè el que ella fa no és córrer, sinó competir, i això sols està a l’abast de molt pocs. Enguany ha quedat la tercera en la classificació general del Circuit de la Diputació en la distància de 5.000 metres (una distancia que obliga a un ritme, que a mi només de pensar-ho ja m’ofega). I en estos moments encapçala la classificació del VI Circuit Popular de Carreres Nocturnes que va començar el passat 29 de juny a Moncofa i que finalitzarà a finals de setembre. I sempre amb la camiseta d’Amics del Clot, la qual cosa ens permet traure pit, perquè ens fa aparentar un nivell, que, per a què enganyar-nos, en conjunt, no tenim.

El seu inseparable company d’entrenaments destaca d’ella la tenacitat que posa en tot el que fa, i lo que es cuida en aspectes importants, a l’hora de competir, com per example l’alimentació, a pesar que, des de el seu punt de vista, té una forma molt singular d’afrontar els entrenaments, cosa que a la llarga s’ha comprovat que li dóna excel·lents resultats. Entre semana, bàsicament, el que fa és trotar, i aprofita les carreres a manera de sèries llargues per a trobar eixe punt de forma que li permet competir al més alt nivell. És a dir, no s’excedix en els entrenaments i es reserva per a les carreres, que és on s’esforça i ho dona tot.

Això implica un nivell de competició molt alt, per la qual cosa sol participar en moltes carreres, a una mitjana de tres vegades al mes.

Resulta un honor poder comptar en el club amb gent de tan alt nivell competitiu, que s’esforça cada cap de setmana per deixar el pavelló d’Amics del Clot en lo més alt, i que sempre llueix els nostres colors amb el màxim orgull. És per això que reclamem la presència de Mª Ángeles Lozano Hernández perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del Cloter d’Or 2019.

———————————————————-

La última de nuestras galardonadas va a cumplir la mayoría de edad en el mundo de las carreras. El diez de septiembre de 2001, justo el día antes del atentado de las torres gemelas, decidió dar un cambio radical. Dejó de fumar (era una fumadora empedernida) y se puso a correr, aprovechando que había gente de su entorno familiar que ya lo hacía. Al principio nadie quería correr con ella, porque era demasiado lenta. Ahora ocurre todo lo contrario; nadie quiere acompañarla porque corre demasiado rápido. Así es la vida.

Pese a que nació y vive en Madrid, en el año 2004 ella y su marido compraron un apartamento en el puerto de Burriana y pronto descubrieron el Clot de la Mare de Deu. Un espacio perfecto para poder disfrutar en familia de su afición: el atletismo.

Lo de inscribirse en el Club, tras haber participado en diversas ediciones de la Volta al Clot, era simplemente cuestión de tiempo. En el año 2013 se apuntó, y desde entonces acude a todas las carreras perfectamente equipada con el chándal, la mochila y la camiseta arlequinada de Amics del Clot, en un sinfín de carreras organizadas por toda España, y en especial en la Comunidad de Madrid, donde reside. Solo hay una excepción: la San Silvestre Vallecana, que obliga a llevar la camiseta diseñada por la propia organización. Incluso podemos destacar que gracias a ella Amics del Clot ha subido al podio de la multitudinaria Carrera de la Mujer de Madrid, porque ganó en la última edición, en la simpática categoría de cuñadas, junto a Merche Nieto, que también es socia de nuestro Club.

Entre sus maratones, cabe destacar que en el año 2007 corrió la maratón de Londres, en el 2008 la de Estocolmo, también lo ha hecho en Madrid, Sevilla…; pero hay una carrera que verdaderamente la motiva, y a la que acude todos los años: la Behobia-San Sebastián.

Recuerdo que en la Behobia del año 2013 salimos muy rápidos, (como no, corría al lado de Rafa Usó) y durante varios quilómetros la tuvimos al lado; porque eso sí, corre que se las pela. Pues bien, en esa carrera ya sabía que tenía un cáncer de mama y que iba a estar un tiempo en el dique seco, como así sucedió durante ocho meses. El 3 de julio del año siguiente terminó el tratamiento de la quimio, y tres semanas después ya estaba corriendo por el Clot con un solo objetivo: correr en noviembre la Behobia del 2014, propósito que alcanzó, gracias al empeño y a la voluntad que la caracterizan, no dejando de participar en ninguna de sus ediciones posteriores. Más tarde, todavía tuvo que pasar por otras operaciones preventivas, que terminaron en enero del año pasado, pero a nuestra amiga no hay nada ni nadie que la achante. Suele entrenar en el Retiro todas las tardes, porque le pilla cerca de casa, y para ella, según reconoce su marido, no hay excusa que valga. Es extremadamente disciplinada y le da igual que llueva, haga frio o un sol de justicia. Si hay que entrenar, hay que entrenar. Y si el plan de entrenamiento dice que tocan series, se va directa a la pista de Orcasitas, sin más.

Al igual que María Ángeles, posee dos vitrinas del IKEA llenas de trofeos. Y cuando regrese a Madrid tendrá dos más, el de la Volta al Clot, que ganó la semana pasada (prueba que ya había ganado en el año 2013) y este que le vamos a entregar.

Para nosotros es un auténtico lujazo tener en nuestro Club a una mujer con mayúsculas: Eva Cuchillo García, a quien pedimos que se acerque para que el presidente Ximo Planelles le haga entrega del merecido garlardón de Clotera d’Or 2019.

Per la nostra part, això és tot. Molta salut per a tots, en este nou curs, i abans d’acabar farem algo que ja varem fer l’any passat. Anem a traslladar-nos fins a l’escalinata de l’entrada per a fer-nos una foto en compañía dels premiats, per lo qual vos demane que vos alceu, i de seguida tornem.

Gràcies per haver vingut i bona nit.

El passat divendres 14 de setembre, celebrarem el Sopar anual del Club on a més a més de trobar-nos per xarrar i riure al voltant d’una taula, varem fer entrega dels guardons Cloter d’Or. Vos deixem ací el discurs amb el qual Guillem Rios va presentar als guardonats…

Bona nit a tots,

Benvinguts a la sexta edició de l’entrega dels guardons del Cloter d’Or, i gràcies per haver respost, una vegada més, a esta cita, l’objectiu de la qual és reconèixer la labor i la trajectòria d’aquells membres del club que per els seus mereixements son un referent per als que compartim no sols una afició, sinó una manera de viure.
Des de l’any 2013, quan vàrem començar a atorgar estos guardons, hem homenatjat als nostres dos primers presidents: Xavier Ros i Damián Oliver. En la segona edició van rebre este mateix guardó dos persones molt destacades en la història del club, com José Alberto Romero i María Luisa Almela. El tercer any vam voler reconèixer la tasca de Manolo Vidal, un dels fundadors del club, i a Ramón Peris. En 2016 van rebre el Cloter d’Or dos dels nostres atletes més experimentats: Rafa Usó i Ramón Castillo. I l’any passat José Luis Romero i el nostre tercer president, Vicent Doménech.
Amb el primer dels premiats d’esta nit teníem un compte pendent, perquè va ser un dels pilars sobre els quals es va edificar este club durant els seus quatre primers anys de vida, i ja són 14 des que en la Marató i Mitja del 2004 Xavi Ros, José Alberto Romero i Manolo Vidal, es van inscriure per primera vegada com a integrants d’Amics del Clot.
Els primers anys sempre són els més difícils perquè cal elaborar estatuts, dotar a l’associació d’una estructura administrativa que permeta el seu funcionament, donar-se a conèixer, llançar idees sobre equipament, organització d’esdeveniments, i establir uns criteris sòlids sobre els quals projectar-se. També solen ser els més apassionants, però moltes associacions moren en els seus tres o quatre primers anys de vida si no enfoquen les coses com cal. Res a vorer amb el nostre club, perquè després de quasi tres lustres freguem la xifra dels 300 socis.
L’aprovació d’estatuts i el primer registre de socis es va oficialitzar al febrer de 2005. Encara que ja feia mesos que aquella camiseta roja amb el logo d’Helios (que alguns encara conservem com una relíquia) ja havia fet acte de presència en algunes carreres.

La nostra primera Junta, presidida per Xavi Ros, estava integrada per Ana Almela, vicepresidenta primera; Damián Oliver, vicepresident segon;, Jorge Romero, vicepresident tercer; María del Mar Peris, vicepresidenta quarta; Rafael Llopis, secretari; José Alberto Romero, Manolo Vidal, Román Almela i Vicent Llopis “El Boti”, com a vocals; i un servidor com a encarregat de premsa, a petició del homenatjat de hui.
I així va nàixer tot. Un any després, al maig de 2005, dels onze integrants inicials, ja érem 35, i aixina successivament, fins a aconseguir la xifra actual, de 296 socis. Estem a només 4 d’aconseguir la xifra dels 300. Jo crec que ja tenim més socis que el CD Burriana. I propose que al soci 300 en vegada fer-li la típica foto amb la camiseta li fem una gran recepció, com aquelles del turista 1 milió…
Fora bromes, en aquells primers anys es va abordar la creació i organització del 10.000 Ciutat de Borriana, i en col·laboració amb el Servei Municipal d’Esports es va assumir l’organització d’altres esdeveniments com la Volta al Clot. També ens vàrem integrar en el patronat del paratge natural municipal i es van realitzar algunes millores, com la col·locació de paletes de distància en el perímetre de l’estany.
També es va posar en marxa la pàgina web del club.
Però si importants han sigut els nostres presidents, a la mateixa altura han estat els Secretaris, que han treballat de manera incansable perquè Amics del Clot siga tot un referent a la ciutat de Borriana.
És per això que, en agraïment a la seua dedicació, i gran contribució, per a què hui sigam un club exemplar, la comissió creada al efecte ha decidit premiar el nostre primer secretari amb el guardó del Cloter d’Or 2018.
Reclame la presència del nostre bon amic, Rafa Llopis Martí, Cloter d’Or 2018, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.

—————————————————-

La següent persona que mereix la nostra atenció és una dona ultra fondista, i amb això crec que està tot dit.
En ella imperen la superació, el sacrifici, la humilitat, el respecte, la constància i la camaraderia.
La superació per millorar cada dia. El sacrifici diari per a aconseguir la guinda en cada carrera. La humilitat amb què afronta cada repte. El respecte en totes i cada una de les circumstàncies. La constància en els seus objectius. I sobretot la camaraderia, perquè quan estàs durant vint hores per eixos mons de Déu, saps que un somriure, o un colpet en l’esquena, valen més que qualsevol avituallament.
En la II Gala de l’Esport de Borriana, celebrada el passat mes de febrer, va ser distingida amb el premi a la Millor Esportista Femenina de l’any 2017, després d’haver sigut la guanyadora absoluta del II Circuit Local de Curses Populars, a pesar que la seua gran especialitat és la muntanya.
Si entres al seu perfil de RUNEDIA immediatament pots fer-te una idea del nivell atlètic de la nostra protagonista; una assídua als podis des que es va reiniciar en l’atletisme en 2007.
En el seu currículum tenim fites tan destacades com campiona absoluta l’any 2014 en els 100 km de l’Ultra Trail del Racó d’Ademuz. Segona en la categoria veteranes en la MIM del 2015: un podi molt emocionant que no vivíem des que José Alberto guanyara per última vegada en 2012. L’any passat va ser primera veterana en les Useres i segona absoluta en la Maratomba i la Ultraferradura. Enguany sexta veterana en el Penyagolosa Trails CSP115. Per no parlar dels seus reiterats pòdiums en carreres d’asfalt, amb més de quaranta ‘10.000’ a les seues esquenes.
En definitiva, una trajectòria envejable durant els últims 11 anys, si bé ja es va iniciar en l’atletisme a una edat primerenca, com em recordava la meua dona, perquè les dos van coincidir en l’antic Club Atletisme Borriana.
No he volgut mencionar-ho abans, però per a major mèrit, té tres fills, i els dos menuts, els bessons, son d’aupa, la qual cosa, sumada al treball, l’obliga a buscar qualsevol badall per a entrenar. Una cosa que no ha de resultar gens fàcil, i més quan cal preparar proves tan llargues.
La veritat és que resulta un honor comptar en el club amb gent tan meritòria des del punt de vista personal i esportiu com la nostra premiada d’esta nit: Minerva Carceller Collado, a qui entregarà el guardó la nostra secretària Nadia Usó.

—————————————————–

L’últim dels nostres guardonats té un cor que no li cap en esta seu. I no sols té cor, també cames i un cap que amb els anys ha anat omplint d’experiència, fins a aconseguir ser un dels millors atletes en la història d’este club.
Va haver un temps en què la coordinació entre cames, cor i cap no la portava massa bé. Tan sonats eren els seus triomfs com les pífies en carreres per a les que estava mes que preparat. Amb els anys va aprendre coses com que una marató es corre 30 quilòmetres amb les cames, 10 amb el cap i 2 amb el cor.
Però…, ah amic!, quan afina l’instrument i compassa ritme, harmonia i melodia, és capaç d’aconseguir les més belles composicions, només a l’abast dels més elegits. Ací estan les seues marques: 34 minuts en un 10.000; 1:17 en una mitja marató; 2:53 en la marató. Quasi res.
La seua pàgina de RUNEDIA també és de les que espanten, sobretot les marques en la seua prova favorita: el 10.000; una distància en la què trau tot el suc a les seues qualitats, i a la seua planta de corredor de 1.500, i en les que ens té acostumats a vore’l en el podi.
Però si grans són les seues marques, més gran és la seua afició. En els entrenaments que he pogut compartir amb ell, gràcies a què ha tingut l’amabilitat d’amainar el ritme, he pogut comprovar que sap de tot. És tanta la seua afició per l’atletisme que igual parla d’atletes, com un dels seus ídols, Carles Castillejo, com de les característiques de cada model de sabatilles, l’alimentació, plans d’entrenament…
Este sí que té un màster de veritat, a base d’afició i quilòmetres. Una afició que ha fet extensiva a la seua dona, una de les atletes més significades del club en l’actualitat.
A estes altures ja sabeu a qui em referisc.
A l’únic atleta que fins fa pocs mesos era l’únic del club que ostentava la singularitat d’haver sigut evacuat amb un helicòpter medicalitzat —quin esglai mos va pegar!— i al que tots coneixem amb l’apel·latiu del ‘León’, la simbologia del qual vinculem amb valors com el poder, la lleialtat, la dignitat, el coratge, i la ferocitat amb la què el nostre amic ha anat aconseguint cada una de les seues marques.
Reclamaria la presència de Ramón Castillo per a què li donara el guardó al nostre Cloter d’Or, perquè les seues marques tampoc s’entendrien sense les fustigacions de Ramón.
Què seria de les nostres marques sense Ramón!
Però deixarem que siga el nostre president, Ximo Planelles, qui concedisca este més que merescut premi al nostre estimat David Monfort Fuentes, per a nosaltres, sempre, el ‘León’.

Per la nostra part, això és tot. Si bé, abans d’acabar, farem una cosa que no havíem fet fins ara.
Més enllà de la placa i el clauer, estic convençut que lo que més il·lusió els farà als nostres guardonats es tindre una fotografia del dia de hui, junt amb tots els membres del Club que ens hem reunit. Així que, encara que veig que esteu molt a gust en les cadires, vaig a demanar-vos que vos alceu i ens farem una fotografia en l’escala de l’entrada junt amb els Cloters d’Or 2018.
Bona nit.

 

Un any més, i ja anem per la tercera edició, farem el #EarlyFrikyRunningFaller, una ruta lúdica-festiva no competitiva amb la finalitat de gaudir de l’ambient faller al mateix temps que practiquem la nostra afició de còrrer. Eixirem el 16 de març a les 06:45 hores des de la Piscina Municipal per visitar a ritme suau runner els 19 monuments fallers acabadets de plantar a Borriana. Si tenim sort, farem un bon avituallament de misteleta i bunyols per part de les comissions falleres amenitzats per alguna que altra traca.

Vos animeu???

El passat divendres 14 de Juliol, celebrarem el Sopar anual del Club, moment per trobar-nos en un moment de festa i per fer entrega dels guardons Cloter d’Or. Vos deixem ací el discurs amb el quual Guillem Rios va presentar als guardonats..

El primer dels guardonats d’esta nit té un perfil semblant als de l’any passat. És un atleta super experimentat i va ser un dels pioners a córrer maratons internacionals. No obstant això, si a Rafa Usó i Ramón Castillo els comparàvem amb una elegant tribu de Massais, al nostre personatge de hui cal atribuir-li un caràcter més teutó, perquè no descuida cap aspecte de la seua condició física. Pes perfecte. Ni un gram més ni un gram menys. Musculatura robusta, ben treballada, amb exercicis de compensació, per a evitar que l’excés de quilòmetres faça llanguir el tronc superior. Estirades contínues en la sala de fitness de la piscina per a previndre lesions. I en competició —almenys eixa impressió dona— sempre un puntet per davall del que el seu cos li permet, per a no forçar la màquina. Un autèntic exemple, si el que se pretén és allargar al màxim la vida del corredor per a gaudir d’aquest esport que tant ens apassiona. Però, també cal dir-ho, tot això per a res significa que renuncie a esmorzars i cerveses, però amb un criteri: tindre la màquina sempre a punt per a poder gaudir al màxim.
Una altra cosa que el caracteritza, m’imagine que fruit de la seua experiència, és que escolta el seu cos. No és d’aquells que un dia fan 15 quilòmetres perquè ho posa el pla d’entrenament. Moltes vegades li he sentit dir: hui correré menys perquè no m’abellix, i en canvi un altre dia corre més perquè el cos li ho demana.
Estem acostumats a vore atletes que tenen campanyes molt brillants, a base d’entrenar molt dur, però que després ho paguen, amb mesos en el dic sec, quan no amb lesions cròniques, en símptomes que es tornen tossuts i persistents. Doncs bé, hi ha qui posseïx la fórmula perquè això no succeïsca, només aplicant el sentit comú i alguns manaments com escoltar el cos, fer gimnàstica, no abusar de les competicions, estirar i practicar entrenaments creuats. Perquè córrer no és només fer quilòmetres, i això el nostre premiat d’esta nit ho sap i ho practica.
Només li faltaria ser alcriero, com els de l’any passat, però això ja seria demanar massa.
Córrer, per a la gran majoria, resulta saludable, però és algo que els que correm arribem a posar en dubte en alguna ocasió perquè quasi tots acabem lesionats, sinó passant-nos a altres esports, com la bicicleta. Doncs bé, la prova de que córrer si pot ser sinònim de salut, i per molts anys, és el nostre premiat de hui.
Reclame la presència del nostre bon amic, José Luis Romero Campos, Cloter d’Or 2017, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.

Parlar del segon guardonat d’esta nit és parlar del Club, perquè gràcies a ell Amics del Clot és una de les entitats de major prestigi a la ciutat de Borriana. Als nostres primers dos presidents cal agrair-los el fet fundacional i l’haver arrancat amb bon peu una trajectòria que ja ha aconseguit els tretze anys de vida. Però lo del nostre amic Vicent Domenech Montoliu no té parangó.
Podríem començar enumerant tot el que ha fet durant els seus quatre anys de presidència: les maratons internacionals, les eixides organitzades, com a la Behobia San Sebastian o la Granadella, el Maraclot (un dels seus grans èxits), les quedades per a les maratons, ha duplicat el nombre de socis (actualment hem sobrepassat la barrera dels 250), este mateix acte del Cloter d’Or, per no parlar de l’equipament. Des que va assumir la presidència podem dir que els Cloters anem com un pinzell, elevant a la màxima categoria allò del taronja al poder.
Però quedar-nos en això, tot i ser important, no seria fer justícia al que Vicent ha significat per a este Club. Ens ha unit. Ens ha fet treballar a tots en diferents comissions, més implicats que mai, en un ambient de bon rotllo que ha deixat empremta, fins al punt de que hui, ja sota la presidència de Ximo Planelles, seguim en la mateixa dinàmica.
Sempre ha procurat que la nevera estiguera plena. Perquè ens ha fet treballar, però sempre disposat a ser el primer, amb la cervesa en la mà, compartint bons moments, amb el comboi del pa i porta, l’esmorzaret, les quedades per a eixir a córrer, els trialclot de l’estiu… Ningú dubta que Vicent és un Bon Vivant, però eixes mateixes ganes de viure les ha transmés al Club i a tots nosaltres.
Tampoc vull deixar de costat la seua trajectòria esportiva. A estes altures és un corredor dels més experimentats. En els últims anys no ha parat de fer maratons, tant nacionals com internacionals, i hi haurà poques carreres que no estiguen en el seu currículum.
Per a Amics del Clot ha sigut una sort i un privilegi comptar amb Vicent Domenech, qui continua participant d’una manera molt activa.
Tant de bo, algun dia, Borriana puga comptar, a altres nivells, amb gent tan competent, i plena d’il·lusió per escometre reptes i nous projectes. Sens dubte, “altre gall ens cantaria”.
És per això que reclame un gran aplaudiment per al nostre amic, Vicent Domenech Montoliu, Cloter d’Or 2017, i demane la seua presencia perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.

Earlyfrikyrunningfaller és una ruta lúdica-festiva no competitiva amb la finalitat de gaudir de l’ambient faller al mateix temps que practiquem la nostra afició. Ací teniu el track de la ruta: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16610211
Eixirem el 16 de març a les 06:30 hores des de la Piscina per visitar a ritme suau runner els 19 monuments fallers acabadets de pantar a Borriana. Esperem un bon avituallament de misteleta i bunyols per part de les comissions falleres.

Veniu???

Anit vam celebrar el Sopar Cloter d’Or d’aquest any 2016, organitzat per la Comissió Cloter d’Or. A continuació vos deixem el magnífic discurs que Guillem Rios va dedicar als premiats d’aquest any.

Bona nit a tots.

Benvinguts a la quarta edició de l’entrega dels guardons Cloter d’Or. És per a nosaltres una satisfacció vore com heu respost a la convocatòria. Com podeu comprovar hem canviat les dates amb la intenció de que poguera vindre més gent a este pa i porta que sempre resulta entranyable, perquè en ell reconeixem la trajectòria d’aquells companys que han fet gran este club, que ja ha complit dotze anys.

Com bé recordàreu, en la nostra primera edició varem homenatgear els nostres dos primers presidents: Xavier Ros Montoliu i Damian Oliver Benlloch. En la segona edició van rebre este mateix guardó dos persones molt destacades en la història del club, com José Alberto Romero Alamán i María Luisa Almela Sirvent, així com la Marató internacional de Castelló, en una secció creada per a premiar aquelles carreres que per la seua organització mereixien el nostre aplaudiment.

L’any passat vam voler reconéixer la tasca de Manolo Vidal, un dels fundadors del club, qui va tindre molt a vore en tancar al tràfic motoritzat el Clot, i també a Ramón Peris Granell, que enguany ha tornat a completar una de les seues grans gestes: la Transpirinenca; 780 quilòmetres des de Cap de Higuer (en el Cantàbric) fins a Cap de Creus (en el Mediterrani), dividits en 14 etapes, amb 44.500 metres positius i 44.500 negatius. Quasi res!

Enguany, els premiats ja saben que ho són. Volíem que fóra una sorpresa, però se me fugien com anguiles, així que no vaig tindre més remei que amenaçar-los i dir-los que o venien o pagaven les plaques de la seua butxaca, perquè ja estaven fetes. No obstant, gràcies a María José, Marta i Nadia per ajudar-me.

Explicar el perquè premiem a estos dos bons amics és senzill i complex al mateix temps.

Podria dir que perquè són els corredors del club que més carreres populars acumulen. Perquè molt abans de que començara tota esta febra del running, ells ja estaven farts de recórrer els carrers i muntanyes de mitja província.

També perquè porten més d’una dotzena de maratons, i les han passat de tots els colors en esta mítica prova.

O potser perquè van ser dels pioners, en el nostre club, en lo de les maratons internacionals. Ni més ni menys que a Nova York, i després París, Roma, Praga, i ‘lo que te rondaré morena’, perquè a estos no els jubila ni el ‘Tato’.

També per la seua aportació al club. Sempre han estat ahí. Mai han escorregut el ‘bulto’, i sempre han estat, a les ‘dures i a les madures’. Volta al Clot, Maraclot, Cronoclot, i tot lo que porte Clot.

O potser perquè són ‘alcrieros’. Tots sabem que estos ‘cabilenyos’, i tenim uns quants en el club, estan fets d’una altra pasta.

Esta ja és una relació més que suficient per a justificar el nostre guardó. Però lo que ens ha inspirat és que és impossible trobar a dos ‘tíos’ en més afició a l’atletisme. Ja pot nevar, ploure, fer aire o calor; a estos res els arredra. Són els únics capaços de curarse les lesions correns —això, puc donar fé, perquè ho he vist jo—, i algun dia hauran de donar els seus cossos a la ciència per a examinar de què estan fets els seus teixits cartilaginosos; o eixe cor, que ja voldrien de motor en la Rolls-Royce. Hi ha uns dels dos que per naturalesa te les revolucions més altes; però l’altre, és desesperant. Quan estas a punt de tirar el fetge per la boca, li mires el Garmin i només està a 115 pulsacions! Lo dit, sinó foren ‘cabilenyos’, pensaria que són extraterrestres.

Com sabeu, i si no vos ho compte, ‘cabilenyo’ ve de ‘qab’il’ o cabila, que significa tribu. I això pareixen quan corren; una elegant tribu de Massais en direcció a Mascarell (i no ho dic per les sandàlies que porta u d’ells).

Altra cosa que els distingueix són les gorres, de totes les marques i colors. Lo que no els he preguntat a les dones és si se les lleven per anar dormir o les aprofiten de ‘redecilla’ durant la nit.

Per motius laborals, jo m’he de desplaçar entre setmana a la Ribera, i a l’hivern, quan torne, ja de nit, sempre veig a lo lluny dos fanalets que il·luminen el vapor d’aigua que transpiren els cossos i el fum que ix per la boca. A més de cinc-cents metres ja sé que són ells, i no és perquè u gaste un frontal que molesta fins als cotxes que venen de cara. Noooo!: és que no poden ser altres.

Jo, que ni de bon tros tinc tanta afició, després d’una època dedicat a altres coses, fa unes setmanes he començat a córrer una altra vegada. I lo típic, en el moment que ixes, tots te pregunten si t’has marcat algun objectiu, o vas a fer alguna carrera.

Dons no. El meu objectiu no és altre que poder córrer en estos dos monstres, als que considere dos bons amics, com si fórem els ‘llaneros solitarios’, direcció a Mascarell, i que me conten que ja li han dit al ‘León’ que enguany el veuen millor que mai, i que baixarà de 2:50 en la marató, o que la cervesa i l’esmorzar de l’última carrera va ser impressionant, i que a l’any que ve mos hem d’apuntar tots junts.

És una llàstima no comptar hui en dia en un poeta costumista com Juan Bautista Tejedo Beltrán, el ‘Bessó’. Aquell que un dia va escriure aquella meravella titulada ‘El divendres a l’acciamo’ en el que comptava amb una gràcia inconfundible la tradició, que hui encara seguixen algunes persones, d’anar tots els divendres a l’ermita de l’Axiamo. Eixe poema, lil va dedicar a Manuel Peris Fuentes, per haver sigut qui li va suggerir eixos versos.

I posats a suggerir, si encara vixquera, jo seria el primer a suggerir-li el poema titulat: ‘Tots els dies a Mascarell, ploga, neve o retrone, com d’ací a l’altra cara de la Lluna, anar i vindre’. I és que d’ací a cent anys, quan algú parle de les costums borrianenques, comptarà que hi havia dos ‘alcrieros’ de la tribu dels kikuyu, que un dia es van escapar d’Africa, per recórrer les sabanes de tarongers, parlant de lleons i cerveses.

No vull allargar-me més perquè sé que molts demà voleu matinar per a fer la tirada llarga per a la marató de València.

És per això que reclame la presència dels amics Rafa Usó Molés i Ramón Castillo Gargallo, Cloters d’Or 2016, per a que el nostre president, Vicent Doménech, els faça entrega dels guardons.

Per la nostra part, en nom de la comissió encarregada dels premis Cloter d’Or, només desitjar-vos que el nou curs atlètic estiga ple d’emocions. Cuidevos, i recordeu que, per damunt de reptes i marques, sobretot, hi ha dos objectius: disfrutar i ser feliços.

Bona nit a tots i gràcies per haver respost massivament a este sopar homenatge.

Guillem Ríos

GALERIA DE IMATGES

SOPAR CLOTER D’OR 2016